Montserrat Abelló

El meu cos és un pou
de paraules
que malden per eixir-ne.

Montserrat Abelló (Tarragona 1918)





--------------------------------------------------------------------------------
Enllaços recomanats

Montserrat Abelló: Qui sóc i per què escric
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/montserrat-abello

Les lletres a Tarragona
http://lletres.tarragona.cat/

" Pa negre", als Oscars

"Pa negre", escollida candidata als Oscars de l'Acadèmia Espanyola de Cinema

"Pa negre", d'Agustí Villaronga, ha estat seleccionada per l'Acadèmia Espanyola de Cinema per representar l'estat espanyol als Oscars en l'apartat de millor pel·lícula de parla no anglesa. Ara, cal que l'Acadèmia de Hollywood triï les cinc pel·lícules que competiran en aquest apartat. L'anunci definitiu de les produccions que competiran als premis de l'acadèmia nord-americana es donaran a conèixer el 24 de gener de 2012.

El film d'Agustí Villaronga, basat en l'obra d'Emili Teixidor, competirà per ser als Oscars. "Pa negre" s'ha imposat a les altres dues cintes que optaven a anar a Hollywood: "La piel que habito" de Pedro Almodóvar i "La voz dormida" de Benito Zambrano.

Durant els propers mesos, "Pa Negre" competirà amb produccions de tot el món per una nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El 24 de gener de 2012 es coneixerà la llista definitiva de tots els candidats als Oscars. La gala, conduïda per Eddie Murphy, es farà el 26 de febrer.

L'elecció dels acadèmics espanyols també suposa que "Pa negre" serà la representant als premis Ariel, de l'Acadèmia de Cinema Mexicana.

Carrera triomfant

L'Acadèmia Espanyola de Cinema ha fet valer la lògica en una elecció que venia precedida de l'èxit de "Pa negre" en els premis Goya. El film produït per Issona Passola es va endur 9 dels 14 premis als quals optava, entre els quals els de millor pel·lícula, millor director i millor actriu protagonista per a Nora Navas.

La pel·lícula d'Agustí Villaronga també va triomfar als premis de l'Acadèmia Catalana, els Gaudí.

"Pa negre" també ha estat un dels títols de l'any a les sales de cinema, i és una de les pel·lícules catalanes amb més recaptació i nombre d'espectadors.

Adaptació d'èxit

"Pa negre" és una de les novel·les més celebrades d'Emili Teixidor. Es va publicar el 2003 i va rebre, entre d'altres, el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de Literatura.

Ambientada en la crua postguerra rural de Catalunya, explica la història d'Andreu, un nen pertanyent al bàndol dels perdedors que descobreix al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. A partir d'aquest fet intentarà descobrir qui els va matar, mentre es desperta en ell una forta consciència moral que xoca amb el món dels adults, alimentat per les mentides.

El 2010 es va rodar la versió cinematogràfica, escrita i dirigida per Agustí Villaronga i protagonitzada pels actors Sergi López, Nora Navas, Pep Tosar i Laia Marull. Segons Villaronga, l'eix central de la pel·lícula és "la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil". El cineasta mallorquí defineix el projecte com "un melodrama amb tocs de 'thriller' i gènere fantàstic". Malgrat tot, intentarà distanciar-se del costumisme i de les referències massa evidents a la Guerra Civil.

Vídeo de Pa Negre. Trailer oficial.

UNA MICA D'HUMOR SOCIOLÒGIC DEL PAÍS

Jordi Pujol rep el grup d'Aiguafreda Els Catarres.

L'expresident de la Generalitat va elogiar i interpretar la cançó 'Jenifer' per la Diada

Els Catarres reunits amb Jordi Pujol al seu despatx de Barcelona. Foto: Els Catarres

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha rebut aquest migdia al seu despatx del centre de Barcelona al grup musical d'Aiguafreda Els Catarres . L'ha trobada s’ha celebrat després que, coincidint amb la Diada de Catalunya , Pujol elogiés i fes la seva pròpia interpretació de la cançó Jennifer; el dirigent de CiU va usar la peça per explicar amb molt d'humor la realitat sociològica que es viu al país.

"Ha estat genial poder conèixer el president Pujol; molt interessant i enriquidor!", ha escrit el grup vallesà al seu Twitter, on han penjat una fotografia de la trobada. Durant la reunió, i segons ha detallat el diari Ara, Pujol ha lloat la tasca del grup vallesà difonent la música en català, i els ha demanat que en un moment en què la llengua catalana està "en perill" i ha rebut alguns sotracs, és molt important que ells no deixin de cantar en català perquè això és molt positiu per mantenir la cultura pròpia del país.

Una cita proposada pel trio vallessà
Després que per la Diada Pujol cités la peça d'Els Catarres, el grup va enviar un correu electrònic a l'expresident per agrair-li les seves paraules i el respecte amb el qual els havia citat. D'aquell correu n'ha sorgit la trobada d’aquest migdia, ja que el trio de músics vallesans li van exposar que estarien encantats de conèixer-lo en persona.

Fa només uns dies Els Catarres van anunciar la suspensió de tots els seus concerts previstos fins al 5 d’octubre per una lesió a les cordes vocals del seu cantant i guitarra, Èric Vergés. El grup vallesà -format per Vergés, Joan Riera (guitarra, acordió i bombo) i Roser Cruells (contrabaix)- ha adquirit notorietat els últims mesos, després de pagar-se i produir-se el seu primer disc, que es pot descarregar gratuïtament de la seva pàgina web –ja se l'han fet seu unes 90 mil persones, sobretot gràcies a la cançó Jenifer.

Vídeo de Jenifer dels Catarres


Vídeo oh Montserratdel Fricandó Matiner RAC 105
Oh Montserrat, nova versió de la Jenifer dels Catarres que en Peyu del Fricandó matiner ha presentat, una bonica història d'amor entre un "quillo" i una catalana. Fricandó matiner amb Vador Lladó, RAC105.

UN ANY DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA AL BAT.

El Punt. Avui.
Un any de llengua i literatura catalana al batxillerat
No hi ha cap país europeu que dediqui en el batxillerat menys de tres hores a la llengua pròpia i nacional, i alguns –més savis i cabals– n'hi dediquen quatre i cinc!

28/07/09 02:00 - Josep Brugada i Gutiérrez-Ravée

"Constato i tinc la impressió que en qüestions educatives en comptes d'avançar, últimament anem enrere"

Fa temps que es diu que la llengua catalana i la literatura llangueixen. La cosa certa és que des del Departament d'Educació amb els plans d'estudi que ha proposat per al Batxillerat (LOE) ens les han acabat de rematar. Afirmem això després de l'experiència d'un curs escàs i migrat de temps de docència en aquest nivell. Haver passat de tres hores de docència de llengua catalana i literatura comuna al batxillerat (LOGSE), a dues hores setmanals, ha comportat passar més o menys de les cent hores de docència de les quals podíem gaudir en cursos anteriors, a amb prou feines seixanta hores (descomptant els dies que es perden d'aquesta matèria per sortides i activitats extraescolars que organitzen els centres i alguns festius que s'escauen entremig).

Ara compteu! La llengua i la cultura catalanes com a matèria comuna gaudeixen al batxillerat quasi del mateix nombre d'hores que caldrien per realitzar un curs de macramé o de destreses bàsiques per sostenir-se en aigües tèrboles amb un caiac. Vegeu meravella!

La retallada de la docència de la llengua i la cultura catalana al batxillerat ha estat, doncs, al nostre criteri –vista i patida l'experiència– brutal i inenarrable! L'estossinada ha estat total. Una cosa mai vista ni experimentada en els anys darrers de la democràcia. No hi ha cap país europeu que dediqui en el batxillerat menys de tres hores a la llengua pròpia i nacional, i alguns –més savis i cabals– n'hi dediquen quatre i cinc! No seré pas jo qui digui que la llengua de Shakespeare no sigui important, però d'aquí a atorgar-li més hores i més estatus que a la llengua pròpia del país em sembla totalment un despropòsit. Així estan les coses, doncs. Els estudiants de batxillerat dediquen més hores com a matèria comuna a l'anglès que no a la llengua catalana i a la castellana (perquè, val a dir-ho, els de llengua i cultura espanyoles estan igual!)

Després d'un curs de docència en un centre on (oh, fortuna!) la majoria d'estudiants són catalanoparlants, hem arribat tot just a la meitat del que preveuen les magnífiques programacions que els cervells (pensants?) de l'ínclit departament han predestinat per a tots nosaltres als cursos de batxillerat. ¿És possible explicar, llegir, entendre i raonar una antologia triada de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc per als estudiants de batxillerat amb menys de quatre sessions, atenent que la lectura del llibre la proposa el mateix departament? ¿Quants poemes d'Ausiàs March es poden explicar, llegir i entendre en menys de quatre sessions? ¿Quantes estètiques i moviments de la cultura catalana es poden arribar a explicar bé i de manera pedagògica amb dues hores setmanals? ¿Quantes hores de docència creieu que són necessàries per explicar el funcionament dels sons del català i entendre-ho? ¿O acabar de repassar qüestions de sintaxi catalana o de la morfologia? ¿I per realitzar un comentari de text? Amb aquesta retallada d'hores absolutament irracional, la llengua i la cultura catalanes deixen de ser definitivament una matèria comuna de coneixement important entre els estudiants de batxillerat. En tot cas donaran molt més valor i dedicació a matèries de modalitat, optatives, com ara economia i empresa, o a les ciències experimentals a les quals dediquen quatre hores a la docència i al seu estudi. La llengua catalana i la literatura, a l'actual batxillerat, han rebut un cop mortal; els continguts que pretenen les programacions oficials i les hores que s'hi dediquen com a matèria comuna no casen. I als instituts d'arreu, entre els docents i els estudiants es perpetua la idea que la llengua catalana i la literatura, han deixat de ser una matèria important en detriment d'altres assignatures amb més valor social. ¿Qui pot ensenyar en l'atapeït currículum de batxillerat matèries de modalitat, com ara literatura catalana o literatura universal? Voleu dir que els estudiants escolliran i delejaran per aquestes matèries que han esdevingut optatives? ¿Com quedarà l'estudi de la llengua i la cultura catalanes al batxillerat en aquelles àrees del territori on a un nivell sociolingüístic hi predomina, tant en la docència com entre la vida de relació dels estudiants, l'ús vehicular de la llengua espanyola?

Si la llengua catalana arriba ja majoritàriament molt feble als estudis de batxillerat perquè els estudis d'ESO són fluixos, massa sovint mancats de rigor, de sacrifici i de continguts i de mant problema de disciplina, quant al coneixement, l'aprehensió i l'estimació per la cultura nacional al batxillerat, pel coneixement del llegat de les nostres escriptores i escriptors, els seus llibres i les seves accions, amb menys hores de dedicació, la manca d'autoestima –crec– encara esdevindrà més superlativa. Amb la minva d'importància que socialment es dóna als estudis humanístics (l'estudi de la literatura catalana, per exemple, en molts centres és l'autèntica ventafocs del currículum), estem condemnant les generacions d'estudiants de batxillerat a la mediocritat i a la ignorància més supina quant al coneixement de la pròpia cultura i els referents de la llengua i la identitat nacionals. I doncs, algú s'ha plantejat què és el que està passant amb els estudis de filologia catalana a les nostres universitats? No és això una sublim anormalitat? Algú s'ha parat a pensar quants estudiants de la llengua i la cultura catalanes hi ha actualment a les nostres facultats? Per què hem acabat d'empobrir-nos tant i estem molt pitjor que fa vint anys quant a la promoció de la cultura catalana entre els joves estudiants? La davallada d'estudiants cap als estudis humanístics decreix (jo crec de manera alarmant!) i si a això hi afegim el poc prestigi que des del batxillerat atorguem a la nostra pròpia cultura, no vulgueu saber què és el que ens reserva el futur en aquest sentit. Llavors que als docents no ens demanin miracles i que no ens reclamin grans resultats quant a la llengua catalana en les proves d'accés a la universitat. Ja no em refereixo als estudis de literatura catalana de modalitat, perquè aquests ja no caldrà ni examinar-los a la selectivitat. La cultura catalana darrerament a algun factòtum li ha fet nosa. Constato i tinc la impressió que en qüestions educatives en comptes d'avançar, últimament anem enrere. A cada reforma que es proposa quant a qüestions acadèmiques, perdem algun llençol. Ara bé, perdre avenços en la promoció de llengua del país entre la nostra joventut –com diria aquell mallorquí– ja em sembla «es colmo».

Darrera actualització ( Dimarts, 28 de juliol del 2009 02:00 )
Publicat a

El Punt Comarques Gironines 28-07-2009 Pàgina 16

10è ANIVERSARI DEL DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES

Demà, 26 de setembre es compleix el desè aniversari de la celebració del Dia Europeu de les Llengües, una jornada pensada per donar a conèixer i potenciar la diversitat lingüística d’Europa.

European Commission
http://ec.europa.eu/languages/day2011/

http://ec.europa.eu/languages/day2011/ European Day of Languages European Day of Languages

www.coe.int/EDL www.coe.int / EDL Directorate of Education Directorate of Education and Languages and Languages

DECLARACIÓ CONJUNTA DEL CONSELL D'EUROPA I LA COMISSIÓ EUROPEA AMB MOTIU DEL 10è ANIVERSARI DEL DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES 26 DE SETEMBRE DE 2011 (EXTRACTES SELECCIONATS)

El respecte a la diversitat cultural i lingüística i l'aprenentatge per a tots són principis fonamentals del Consell d'Europa i de la Unió Europea. La capacitat de comprendre i utilitzar diversos idiomes ajuda als ciutadans a assolir el seu màxim potencial, tant social com professionalment. Els coneixements lingüístics són essencials per a la equitat i la integració. En el context actual d'augment de la mobilitat, globalització de l'economia i canvis en les tendències econòmiques, la necessitat d'aprendre idiomes i desenvolupar l'educació plurilingüe i intercultural és més evident que mai.

El 2001, el Consell d'Europa i la Comissió Europea van posar en marxa el primer Any Europeu de les Llengües per tal de conscienciar sobre la rica herència lingüística d'Europa, per fomentar el multilingüisme a la societat i per motivar els ciutadans europeus a aprendre més idiomes.


Basant-se en l'èxit d'aquest any, les llengües i l'aprenentatge d'idiomes es celebren, des llavors, cada any el 26 de setembre, el Dia Europeu de les Llengües. Les activitats abasten totes les llengües, inclòs el foment de les llengües menys utilitzades i ensenyades, així com els llenguatges de migració i la llengua de signes. El Dia Europeu de les Llengües ha de fomentar l'aprenentatge permanent d'idiomes per a la realització personal, la plena participació en les societats democràtiques d'Europa i el desenvolupament professional.

El 2011, amb motiu del 10è aniversari del Dia Europeu de les Llengües, el Consell d'Europa i la Comissió Europea celebren els progressos conjunts realitzats durant l'última dècada. Les dues organitzacions reafirmen el seu compromís en la promoció de les polítiques lingüístiques i pràctiques d'acord amb els seus valors i principis compartits, i la seva intenció de continuar buscant sinèrgies entre les seves respectives accions a Brussel ia Estrasburg, incloses les que ha posat en marxa el Centre Europeu de Llengües Moderna idiomes a Graz.

En el futur, el Consell d'Europa i la Comissió Europea continuaran treballant en estreta col.laboració per fer arribar els beneficis de la diversitat lingüística d'Europa als ciutadans europeus. La col.laboració entre ambdues organitzacions servirà per promoure el desenvolupament de competències en el major nombre possible d'idiomes per tal de promoure el respecte mutu, la millora de l'ocupabilitat i la mobilitat i facilitar la integració i la ciutadania democràtica activa en les societats d'Europa, cada vegada més multilingües i diverses.

Per la Comissió Europea
Androulla Vassiliou
Comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut

Pel Consell d'Europa

Thorbjørn Jagland
Secretari General

LA PARAULA EN CATALÀ QUE MÉS M'ESTIMO!

La paraula en català que més m’estimo!

Somescola.cat convida els centres educatius a sumar-se a la celebració del Dia Europeu de les Llengües i a organitzar una activitat sobre La paraula en Català que més m’estimo.

Tota la comunitat educativa pot participar-hi aportant la paraula en català que més s’estimen i emprant diferents mitjans com dibuixos, fotografies i les noves tecnologies o simplement dient-la o escrivint-la.

Les aportacions de cada centre seran recollides al web de Somescola.cat. Tothom podrà contribuir així a donar suport al model d’escola catalana vigent.

Més informació i tramesa dels vostres materials

Somescola.cat al facebook

UN DICCIONARI COMPILA TOTS ELS TRADUCTORS EN CATALÀ D'ABANS DE 1950.

Un diccionari compila per primer cop tots els traductors en català d'abans de 1950.Cada entrada de l’obra, d'Eumo Editorial, recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han suscitat. Les autores del diccionari, Montserrat Bacardí i Pilar Godayol.

Els traductors en llengua catalana des de Ramon Llull i les Homilies d'Organyà fins als nascuts abans de 1950 han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d'aquest àmbit que ha presentat Eumo Editorial, amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de 10 anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit col•lectiu de 84 col·laboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han suscitat.

La voluntat del volum ha estat l'exhaustivitat. S'han recollit tant les traduccions més reputades (Andreu Febrer o Carles Riba) com les relegades a l'oblit per tal de recuperar la tasca important d'alguns traductors en moments determinats (germans Montoliu o Josep Prat i Solà). També s'ha presentat una faceta diferent d'intel•lectuals destacats en altres àmbits com Pere Calders o Jordi Solé-Tura.

Un altra propòsit assolit ha estat el de reivindicar les traduccions d'un centenar de dones, fer emergir traduccions anònimes (el Decameró medieval o la Bíblia), poc difoses (catecismes) o descobrir l'autoria de traduccions no signades. En l'elaboració de l'obra han intervingut especialistes en l'època i autors concrets, professionals de les universitats o persones contactades en una tasca d'investigació minuciosa.

Es tracta d'una obra única en català així com en llengua castellana tot i que hi ha treballs semblants però amb plantejaments distints. En canvi en francès hi ha el “Dictionnaire universel des traducteurs” (1991) i en anglès l'”Encyclopedia of literary translation into English” (2000).

"Sense la traducció, el català no existiria"

Montserrat Bacardí ha explicat l'origen de l'obra: la curiositat per saber la història "d'aquests professionals anònims que ens fan arribar les obres escrites en altres llengües". Coneixements que, segons la traductora, "fins ara desconeguts", fins i tot en les facultats de filologia i traducció.

La seva companya de projecte, Pilar Godayol, ha destacat la dificultat i lentitud de l'elaboració del diccionari. "Trobar les dades a través de les famílies i d'una enquesta als traductors vius ha estat llarg i difícil". També ha posat de relleu la manca de catàlegs col•lectius i d'obres similars.

D'altra banda, l'autor del pròleg del diccionari, Joaquim Mallafrè ha afirmat que "sense la traducció, segurament el català no existiria" ja que la traducció és "una mena de cens de tota l'experimentació que s'ha fet de la llengua".

Les encarregades d'elaborar l'obra han assegurat que tot i tractar-se d'un diccionari especialitzat, pot ser d'ús a un públic "molt variat i ampli": des d'historiadors, periodistes o, simplement, curiosos de la llengua.

LA HISTÒRIA DE LES COSES!

Mireu aquest vídeo de storyofstuff.org, val la pena!

RECORDEM JOAN SOLÀ

Recordem el lingüista Joan Solà, que ha mort als 70 anys a causa d'un càncer. Parlem de la seva figura amb l'escriptor i periodista David Castillo.







Telenotícies - 27/10/2010 3.42
Expert i amant del català
El càncer ha estat la causa de la mort del filòleg i lingüista Joan Solà. Amb 70 anys, era autor d'una quarantena de llibres sobre sociolingüística catalana.

UN GRAN ACTOR, UN ACTIVISTA: JORDI DAUDER I GUARDIOLA

Mascarell recorda Dauder com “un dels grans actors catalans”
El conseller de Cultura el recorda també com “un infatigable agitador social i polític”
16/09/11 15:32 - barcelona - ACNemail protegit Notícies relacionades

Mor Jordi Dauder

El conseller Ferran Mascarell ha lamentat la mort de Jordi Dauder, al qual ha recordat com “infatigable agitador social i polític” i com “un dels grans actors catalans, amb una impressionant ductilitat com a intèrpret, amb una vàlua professional reconeguda arreu, que va portar al reconeixement i al profund respecte dels seus companys de professió i del conjunt del públic”. També n'ha destacat “el compromís social i cultural, la passió per la lectura i els llibres i la seva constant lluita a favor dels principis de la llibertat i la justícia social”.

Mascarell l'ha recordat com un home “sempre proper, sempre disposat a lluitar i compartir les causes justes, per molt petites i insignificants que fossin, generosament, amb la força de la seva veu, una veu única que recordarem per sempre més, i de la seva energia que s'encomanava amb facilitat”.

De la seva banda, el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha expressat també el condol per la mort de l'actor.

“Hem perdut un dels grans actors del nostre país. L'enorme prestigi assolit per les arts escèniques de Catalunya s'ha construït sobre la base del treball incansable i brillant de professionals com Jordi Dauder. Ens deixa moments teatrals i personatges televisius i cinematogràfics inoblidables, reconeguts amb nombrosos premis”, ha dit Ciurana.

Jordi Dauder va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2008.

El Punt Avui.Darrera actualització ( Divendres, 16 de setembre del 2011 15:33 )

17 de setembre de 2011

Mor Jordi Dauder

16/09/11 07:32 - Barcelona - Agències

L'actor Jordi Dauder i Guardiola ha mort aquesta matinada de divendres a l'edat de 73 anys a la clínica Ruber de Madrid
Més de seixanta pel·lícules i desenes de muntatges teatral avalen la carrera d'un dels grans de la interpretació catalana

L'actor català Jordi Dauder es va fer amb el Goya al millor actor secundari l'any 2008

L'actor Jordi Dauder i Guardiola ha mort a la Clínica Ruber de Madrid, on estava ingressat des de l'11 de setembre per una recaiguda relacionada amb el càncer que l'afectava.

Dauder, de 73 anys, ha tingut una llarga trajectòria en el món del teatre, el cinema i la televisió. Es va fer amb el Goya al millor actor secundari l'any 2008 pel seu paper a la pel·lícula de Javier Fresser, Camino. Recentment, va ser reconegut amb el premi Gaudí d'Honor del 2011 de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya.

No obstant, Dauder (Badalona, 1938) va assolir la fama amb el personatge de Mateu Montsolís en la sèrie de televisió Nissaga de poder (1996-1998). També va intervenir a Los misterios de Laura, Guante blanco i Herederos, per a TVE; El comisario i Esencia de poder, per a Tele 5; i Los hombres de Paco per a Antena 3.

En teatre, destaca el seu treball en obre clàssiques com Medea, així com obres de Chéjov i Shakespeare, que ha presentat en escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, la Sala Beckett o el Centre Dramàtic Nacional.

Llicenciat en Belles Arts i en Història Contemporània per les Universitats de Barcelona i París, parlava, escrivia i traduïa sis llengües, i va fundar, dirigir o col·laborar en revistes com Quimera i El Viejo Topo. A més d'escriure novel·les i llibres de poemes pels quals havia obtingut diversos premis.

Durant el seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del Maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També ha fet sentir la seva veu reivindicativa, per exemple contra la Guerra de l'Iraq tant l'any 2003 .

L'activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com Poèmes d'amour d'Albéniz i El amor brujo de Manuel de Falla, o El rapte del Serrallo de Mozart. Dauder va ser també un dels actors que va impulsar i protagonitzar el 2004, el muntatge (No) En el nostre nom, que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht o Josep M. de Sagarra defensava la pau, i condemnava la guerra.

L'any 2008 la Generalitat de Catalunya va lliurar-li la Creu de Sant Jordi.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de setembre del 2011 18:52 )

Vídeo Jordi Dauder pujat a vimeo per A escena

Jordi Dauder from A Escena on Vimeo.

ANY JOAN MARAGALL 2011

Exposicions. Joan Maragall, el poeta extasiat (versió itinerant)

L’exposició és una adaptació de la mostra, comissariada per Margarida Casacuberta, que es va presentar al vestíbul principal del TNC durant les funcions de Joan Maragall, la llei d'amor, al llarg del mes d'octubre de 2010. Fa un recorregut cronològic per la vida de Joan Maragall i analitza els seus vincles amb el teatre.

La versió itinerant de l’exposició és a la disposició de totes les entitats que hi estiguin interessades. Cada entitat podrà acollir-la durant quinze dies i la disponibilitat d’aquesta dependrà del calendari i de la quantitat de sol·licituds. Les entitats interessades a acollir-la, cal que s’adrecin a

anymaragall@gencat.cat.
Dates: consulteu itinerància
L’Obra Social d’Unnim patrocina l’Any Maragall

Organització: Teatre Nacional de Catalunya i Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Subdirecció General de Biblioteques i el suport de l’Arxiu Maragall - Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona
Comissariat: Margarida Casacuberta
Disseny: Estudi Fosch

Dossier de l'exposició

Gira entre d'altres:

2011

Vendrell
Dates: de l' al 24 de novembre
Lloc: Biblioteca Pública Terra Baixa

Cunit
Dates: de l'1 al 31 de desembre
Lloc: Biblioteca Municipal Marta Marta

© 2010 Institució de les Lletres Catalanes

"El comte Arnau" al TNC


Espectacle

Amb l’estrena d’El comte Arnau, una de les obres poètiques més emblemàtiques de Joan Maragall, el TNC culmina el seu particular homenatge a aquest escriptor i intel·lectual compromès. I ho fa amb una posada en escena rabiosament contemporània, amb dramatúrgia i direcció d’Hermann Bonnín, música de Lluís Vidal i la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana en escena. La història del comte, personatge llegendari ben arrelat a la cultura popular d’aquest país, arriba a la Sala Gran amb tots els honors d’una producció que promet ser memorable.

Dramatúrgia i direcció: Hermann Bonnin
Música: Lluís Vidal
Escenografia i vestuari: Jean-Pierre Vergier
Organització: Teatre Nacional de Catalunya
Dates: del 5 al 30 d'octubre de 2011
Lloc: Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (pl. de les Arts 1, de Barcelona)

Activitat paral·lela. Col·loqui

A l’acabament de la representació de El comte Arnau es farà un col·loqui obert a tothom amb la participació d'Hermann Bonnín (director), i els actors i les actrius de la companyia.
Podreu seguir el col·loqui en directe a través de Twitter.
Data: 21 d'octubre de 2011
Entrada lliure

© 2010 Institució de les Lletres Catalanes

MOR JORDI PERE CERDÀ, POETA DE LA CATALUNYA NORD

S'ha mort Jordi Pere Cerdà, el poeta nord-català

Era un activista de la cultura catalana a Catalunya Nord · També era dramaturg i folclorista

Diumenge es va morir el poeta i dramaturg Jordi Pere Cerdà (nat i registrat amb el nom d'Antoni Cayrol), una personalitat essencial de la cultura i la identitat catalanes de l'altre costat de l'Albera. Així ho ha comentat a VilaWeb Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes: 'Tenia una veu singular. Li reconeixem ressons de Verdaguer i de Maragall, sobretot en la força del paisatge, gairebé de violència en molts dels seus poemes. D'una altra banda, també va ser una baula entre la literatura més clàssica i la literatura catalana viva, que afortunadament encara es fa a la Catalunya Nord, però que es troba al límit. Caldria trobar la manera que les noves generacions de rossellonesos reconeguessin aquesta tradició i la continuessin.'

El 1986 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 1995 Òmnium li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra literària també va ser reconeguda amb el Premi nacional de Literatura el 1999.

Jordi Pere Cerdà havia nascut a Sallagosa (Alta Cerdanya) el 1920. De ben jove va ser un activista polític fent una gran feina durant la Segona Guerra Mundial a la frontera, ajudant a passar persones perseguides pel nazisme cap al sud i persones perseguides pel feixisme cap al nord. Després, durant les dècades dels seixanta i setanta va obrir una llibreria a Perpinya, al mateix espai on ara hi ha la Llibreria Catalana. 'Es va convertir en un ambaixador de la cultura catalana a Perpinyà i en va ser un gran dinamitzador i defensor', explica Izquierdo.

En l'àmbit literari, més enllà de la seva producció poètica, Jordi Pere Cerdà també va conrear el teatre i va recuperar una part de les rondalles tradicionals de la Cerdanya.

L'any passat va ser Poeta d'Honor al Festival de Poesia de Sant Cugat i fa cinc anys va actuar al Col·legi de Licenciats, en un cicle de poesia organitzat per Oriol Izquierdo. VilaWeb va asssitir a l'acte i va enregistrar una sèrie de poemes en MP3.

En aquella ocasió, el poeta va explicar: 'El meu català, l'he tret de l'oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l'individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l'ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d'un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m'ha permès de poder entendre'm a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament'.

Vilaweb Dimarts 13.09.2011

Vídeo pujat al youtube per mannelish1

FA 40 ANYS. PAU CASALS A L'ONU!

Discurs Nacions Unides – 1971
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 d’octubre de 1971
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

(Versió catalana del llibre d’Enric Casals, PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979.)

Discurs d'en Pau Casals a les Nacions Unides penjat al youtube per dimonigirona