dimecres, 1 de juny de 2016

PREMIS LITERARI SANT JORDI 2016


1r d’ESO

1r premi: Jessica Camacho,  “La dona de la finestra

Ha passat tant de temps, des que la vaig conèixer. Vosaltres no sabeu segurament de què estic parlant. Millor començo des del principi.
Serà millor que comenci des del principi. Tot això comença un dia d’estiu del 1925, el mercat estava ple de gent, nens corrent pels carrers. (...)


2n premi: Carla Macho,  “L’esforç de saber jugar, sempre té recompensa”

Hi havia una vegada un equip que es deia Els Trainers. Un dia entrenant a bàsquet, l’entrenadors dels Trainers els va proposar un partit contra el Vilanova.
L’entrenador del Vilanova estava d’acord i van decidir que el proper dissabte jugarien aquest partit.
Aquell dia va arribar i mentre jugaven, els entrenadors van dir que s’ha de saber guanyar i perdre.(...)


Accèssit: Jessica Esquinas, “Nit estrellada”

Una vegada hi havia un planeta on mai sortia la lluna. Això passava perquè un emperador d’un altre món s’havia apoderat d’aquest planeta. A tots els habitants els va afectar molt això, però hi havia una nena a qui va afectar més que als altres. Aquesta nena es deia Sarida, li agradava molt mirar les estrelles...



2n d’ESO

1r premi: Ignasi Aguilar, “Nit d’incerteses”


Des de darrera la finestra aquesta nit somio,
observo l’espectacle nocturn de llums i ombres;
les robustes branques del xipré  jo les desafio,
sempre em porten a un cel majestuós ple de dubtes.

I després de contemplar l’àuria de la lluna
que la llum al  sol li ha volgut cruelment capturar,
no volia ser menys que ell i tenir la fortuna
d’acompanyar a  aquelles estrelles per ballar.

Si contemples atent el  clarobscur boig paisatge
en un oceà curiós d’emocions et submergeixes,
els teus ulls segueixen les corbes del paratge
és un futur que de ben segur desconeixes.


2n premi: Martina Génova, “Nit d’estrelles

Caic.
La meva vida passa volant davant els meus ulls. El Pau del 1998 em saluda burleta, el dels 9 anys em llança un somriure tendre mentre li passa una pilota vermella al dels 11 anys, però el Pau adolescent em mira fixament en un racó. Ulls color vermell sang ofegats en un mar de tristes. Mirada perduda, com volen escapar de la realitat. En va.
De sobte la mirada se’m nuba i una sola imatge se m’apareix davant del meu nas. La meva àvia ajupida davant la llar de foc amb un minyó a la falda. L’infant escolta atentament...



Accèssits: Romina Damonte i Renzo Trevisan



3r d’ESO

1r premi: Emma Tobarra, “La nit estrellada”

La Nada es fa un cabdell sota el seu llit. El sòl és fred, tot al seu voltant grinyola i cruix. Els seus braços envolten amb força un cabdell encara més petit que tremola, el seu germà. Escolta els seus gemecs de por  i només es concentra a respirar.
És llavors quan promet que això s'acabarà un dia. La pau tornarà a les seves vides i a les de tothom.
Agafa aire, deixa'l anar. Aquesta és la realitat en què viuen els dos germans. Saben que mai res tornarà a ser com abans. El pare ja no hi és. “Nada, no pateixis. Saps que tornaré, només seran uns dies. Quan torni menjarem Baklava, sí? Cuida de la mare i d'en Samir per mi”. Aixó és el que digueren els seus llavis, però els seus ulls no hi estaven d'acord. Tampoc ho estaven els homes amb armes i cares de pocs amics que l'esperaven al camió militar. (...)


2n premi: Marina García,  "El petó de Klimt"

A la boca vermella i fresca
petó, i  la meva set no s’apaga
que en cada petó voldria
beure sencera la teva ànima.

M’he enamorat de tu
i és malaltia tan dolenta
que ni la mort la cura
bé ho saben els que estimen!

Boig em poso si escolto
el soroll de la teva xerrada,
i el contacte de la mà
em dóna la vida i em mata.

Per una mirada, un món;
per un somriure, un cel;
per un petó... jo no ho sé
què et donés per un petó.

Si el temps s’atura quan et veig
si cada carícia a la teva pell
és un passeig, si et dono un petó
és perquè de veritat ho desitjo.




Accèssit: Eva Giménez, “Marea”

Marea era una noia especial. Tots els dies feia el mateix. Es llevava d’hora; esmorzava; la seva mare la saludava amb un “bon dia, nena”, i se n’anava cap a l’escola. No tenia amics. Ni amigues. La gent la trobava diferent. Encara que la seva mare li deia que era perquè els altres nois i noies no la coneixien pas i no podien veure com era de meravellosa (pensava que la seva mare era una exagerada). Passava les tardes passejant per la platja, agafant petxines per enviar-les al seu pare, que estava a la guerra. El trobava a faltar molt, ja que va ser ell qui li havia ensenyat tot el que sabia sobre el mar.  (...)


4t d’ESO

1r premi: Luna Mía Sigle, “Noia a la finestra”

Tot el que recordo és aquella noia a la finestra. Aquella noia, com qualsevol altra, que cada dia a les tres de la tarda treia el cap per la finestra. Aquella noia que sempre portava els cabells despentinats. Aquella noia que tenia una tassa de cafè com a cinquena extremitat. Aquella que, tot i no haver creuat dues paraules amb mi en tota la seva vida, m’havia ensenyat a estimar. (...)

2n premi: Joana Coronado, “Tot”

Un dia coneixes el teu tot.
El tot que et fa somiar,
que converteix els teus dimarts pel
matí en dissabtes per a la tarda.
Aquella persona amb qui
no tens secrets,
amb qui caminaries quilòmetres
però al seu costat.

Encara que se’n vagi i passin
mil persones per la teva vida,
ningú pot substituir-lo,
ningú et pot fer tremolar igual.
I passi el temps que passi,
el recordes.
El teu cap el recorda, i
el teu cor no pensa en cap altre cosa.




Accèssits:

Izán Sierra, “El poble dels estels”

Va arribar un dia que em vaig plantejar si fer un viatge als afores del país, la gent deia que eren llocs fantàstics i sobretot molt bonics, per això, em vaig decidir. També, hi havia un lloc en especial, un poble que durant el dia era un poble normal, però, a la nit era el lloc més fascinant de tots. Les seves nits eren brillants i molt vives, els seus habitants eren molt bones persones i hi havia un ambient molt alegre. 
Quan estava de camí, escoltava coses que no m’agradaven, rumors que deien que els afores ja no eren els d’ abans i que tot això era culpa del nou ambient i de l’explotació del lloc. No sabia que volien dir amb tot això de la suposada “explotació del lloc”, però, em començava a preocupar bastant i volia arribar-hi quan més aviat millor. (...)


Laura Ceballos, “Volar pel cel blau”

Creia que estava atrapada i així era. Com una princesa empresonada dalt d’una torre custodiada per un drac aterrador em notava.
Hi va haver alguns dies que no em podia aixecar del llit i llavors m’imaginava com seria poder ser un ocell i poder volar. Volar per aquell mar blau mentre la brisa proporciona l’alè que a mi em faltava. Aquest toc de vida que alguns troben tant insignificant però que per a mi era una diferència. N’era la diferència entre estar atrapat o ser lliure de tu mateix, de la sort que t’ha tocat en aquesta vida (...)



BATXILLERAT

1r premi: Isabel Pozzán, "Mirant per la finestra" 

Mirant per la finestra,
puc imaginar-me les vides
de les altres persones,
com si ja estiguessin abalides.

Mirant per la finestra,
puc imaginar-me un món ideal,
un món sense guerres,
sense tenir por d’un punyal.

Mirant per la finestra,
veig el mar i una ciutat,
sembla un quadre que s’ il·lustra
en la vida real.

Mirant per la finestra,
m’adono del món,
on la llibertat seria felicitat.

Mirant per la finestra,
m’adono amoïnada
que estem destruint tot
el que hem aconseguit.


2n premi: Laura Ruiz, "La minyona, la noia i la mostela"

- RIQUILDA! RIQUILDA! - l’Esclarmunda va cridar milers de vegades la Riquilda, una noia de 10 anys que no li feia ni cas. La minyona va sortir a estendre la roba quan de sobte va veure que la noia entrava a casa amb tota la roba estripada. Aquesta, des de la porta, començà a explicar-li a l’Esclarmunda el que li havia passat. - He sortit aquest matí a les classes d’en Senyor Berenguer. Quan he sortit de classe, m’he trobat pel camí una mostela. La mostela tenia molta gana i li vaig donar el meu esmorzar. Va començar a jugar amb mi i jo amb ella, però vaig notar que estava ferida en una pota. No vaig dubtar a trencar el meu vestit per embenar-li la ferida. I si no t’espantes... t’ensenyo una cosa (…)


3r premi: Olívia López, "Maties" 

Ara us explicaré la història de com vaig conèixer el secret més amagat del meu millor amic, el qual, em va canviar la vida.
Em dic Carlota i tinc 17 anys. Un dia com avui de fa 5 anys va arribar a la nostra classe un noi pèl-roig i amb els ulls verds anomenat Matías amb el qual de seguida vaig fer amistat. Aquell noi es comportava d’una manera una mica estranya, quan tornava cap a casa després de les classes de la tarda ho feia corrents tot mirant el cel i posant-se la caputxa de l’abric. A més, quan a l’hivern es feia fosc abans que sortíssim de classe, se les empescava per faltar aquella última hora (...)




diumenge, 3 d’abril de 2016

CONCURS LITERARI SANT JORDI 2016


Format:  narració o poesia de producció pròpia inspirada en un dels quadres que us suggerim a "Museu de les pintures literàries".  

Termini de lliurament: El text caldrà lliurar-lo abans del 15 d’abril directament a la professora de llengua catalana corresponent juntament amb la imatge en la qual t’has inspirat i el nom, cognoms, curs i grup al qual pertanys. S’ha de presentar dins d’un sobre.











dilluns, 4 de maig de 2015

IMATGES DEL 1R CORRELLENGUA DE CUNIT 2015

AQUESTES SÓN ALGUNES IMATGES FESTIVES DEL 1R CORRELLENGUA DE CUNIT 2015
US VOLEM AGRAIR DE TOT COR LA VOSTRA INESTIMABLE PARTICIPACIÓ






























































PROJECTE COMPANY-GUIA / PARELLA LINGÜÍSTICA

Des de la Coordinació lingüística del Centre estem duent a terme el Projecte de Company-guia/Parella lingüística per acollir millor els nouvinguts i nouvingudes. Per saber-ne més aquí tens unes petites explicacions.

Aquestes són les parelles del curs 2009-20010!

La revista

A continuació trobareu els exemplars d'algunes revistes que hem fet al nostre centre.