Clam a les principals ciutats del país per un 'canvi global'

La manifestació de Barcelona ha estat multitudinària · També s'han fet grans manifestacions a València, Tarragona, Palma, Girona, Lleida, Elx i Dénia

Xarxes socials.Envia l'articleImprimeix l'articleConverteix a PDF.


El moviment dels indignats, sorgit el 15 de maig, ha pres avui una nova revifada amb multitudinàries manifestacions al nostre país, a ciutats com València, Palma, Tarragona, Girona, Lleida, Benidorm, Elx i Dénia, a més de Barcelona. Totes elles s'han fet en un to marcadament festiu i pacífic, amb participants de totes les edats. Justament a Barcelona és on hi ha hagut la manifestació més gran, amb desenes de milers de participants (seixanta mil segons la guàrdia urbana, quatre-cents mil segons els organitzadors).

La convocatòria s'ha fet sota el lema gobal 'Units per un canvi global. Res a perdre, tot per guanyar'. La protesta també ha recollit la indignació dels treballadors i usuaris de la sanitat i l'educació públiques catalanes, que s'han fet molt visibles durant la marxa. Els manifestants han passat pel passeig de Gràcia i el carrer Aragó, entre altres, per reivindicar 'una veritable democràcia' i per denunciar 'l'increment de les desigualtats'.

Tot, amb l'objectiu de fer-se escoltar, tal com ha explicat una de les membres de l'organització de la marxa, que 'sortim i sortirem les vegades que calguin perquè ens escoltin'. La noia ha assenyalat que 'com que sembla que no ens escolten tornem a sortir' i ha remarcat que la convocatòria era de caire global perquè es comparteixen objectius. 'A tot arreu veiem que estan aprofundint en les retallades i solucions que ens perjudiquen', afirma.

Per la seva banda, un manifestant ha demanat que les retallades les pateixin les classes benestants. 'Li volem donar la volta al mitjó', ha dit, i ha subratllat que 'si cal que algú pateixi, que siguin els de dalt, perquè els de baix ja ho hem fet'.

A València, on la manifestació ha començat més tard, hi ha hagut també desenes de milers de participants: quan feia una hora que havia començat la capçalera passava per la plaça de l'ajuntament, a uns sis-cents metres d'on havia començat, on encara hi havia manifestants que emprenien la marxa. Alguns assistents comentaven que aquesta manifestació havia superat la del 19 de juny passat, a la qual es van comptabilitzar unes 80.000 persones. Toni Parrilla, un dels manifestants, ha dit que el propòsit de la manifestació és 'continuar despertant consciències' perquè, ha dit, el moviment té el suport de la gran majoria de la societat, cosa que li atorga una força que no es pot menystenir.

A Tarragona hi ha hagut entre deu i quinze mil manifestants, a Palma entre cinc i deu mil, a Girona més de tres mil i a Lleida, entre un i dos milers.

Una protesta global

També hi ha manifestacions un miler de ciutats més, d'una vuitantena de països (mapa). A Roma és on hi ha hagut els incidents més greus, amb desenes de ferits, de cotxes cremats i destrosses. Pels organitzadors, la mobilització del 15 d'octubre pretén ésser un punt d'inflexió tant per al panorama mundial com per al moviment del 15-M mateix, que després de cinc mesos d'activitat segueix l'estratègia d'internacionalitzar la protesta, com passa aquestes últimes setmanes als EUA amb el lema Occupy Wall Street.

'Units en una sola veu farem saber als polítics, i a les elits financeres que serveixen, que ara som nosaltres, la gent, qui decidim el nostre futur. No som mercaderia en mans de polítics i banquers que no ens representen', es diu a la web unitària 15october.net. 'El 15 d'octubre ens trobarem al carrer per a posar en marxa el canvi global que volem. Ens manifestarem pacíficament, debatrem i ens organitzarem fins a aconseguir-lo. És hora que ens unim, és hora que ens escoltin.'

Fa uns dies , el premi Nobel de la Pau, Paul Krugman fent referència als 'indignats' de Wall Street deia que 'alguna cosa passa. No sé exactament què, però em sembla que veurem néixer un moviment que, a diferència del Tea Party, s'enfada amb la gent que toca enfadar-se'. Krugman amb el seu article al New York Times va trencar el silenci informatiu amb què el moviment és tractat als mitjans de comunicació nord-americans i va donar visibilitat al moviment.

article de Vilaweb